Sabeu d'on ve el nom de "Ferrer de Tall"?
El nom del restaurant bé de l'avi Manel, ferrer d'ofici, que feia forja i era especialista en eines de tall. Van ser ell i la iaia Remei qui van obrir el restaurant l'any 1964.
Va ser una decisió que van prendre per assegurar-se un futur; ell deia que la ferreria era un ofici que a la llarga moriria i van pensar que el fet d'obrir el bar (restaurant després) aconseguiria donar-los un projecte més segur i de més llarga durada per la família futura; eren fills de la misèria, de la guerra i post-guerra civil i tenien molt present allò de "no tenir tots el ous al mateix cistell" perquè no sabem demà que passarà.
Els va anar bé, treballant moltíssim, aixó sí!. Van començar des de zero , fins i tot les primeres cadires i taules que hi va haver al local se les va fer l'avi mateix. La iaia criava conills i pollastres i també engreixaven un parell de porcs l'any; amb tot, van començar a oferir, a part de begudes i entrepans, plats cuinats com conill la cassola o vedella amb bolets. Van anar prosperant i reinvertint en millorar l'espai i l'equipament i al final es van fer un lloc a la comarca (i fora).
En Miquel, el meu pare i únic fill dels avis, es va casar amb una pubilla de Salt, la meva mare, la Joana, i es van posar al capdavant de Cal Ferrer el 1977. La mare es va agafar als fogons i va començar a introduir plats nous i diferents, i el pare l'acompanyava servint al bar i a la sala mentre també seguia endavant amb la ferreria.
Més tard vaig néixer jo, la Lídia, i tres anys més tard la meva germana petita, l'Íngrid. Vam ajudar els pares, vam estudiar, i al final, ma germana va fer el seu camí fora de Cal Ferrer (tot i que no se n'ha desvinculat del tot, perquè Cal Ferrer és casa) i jo vaig decidir, amb l'ajuda del meu home, en Joan, seguir remant per mantenir Cal Ferrer com un lloc de referència de cuina catalana i del tracte afable i proper.
Ja veieu que d'ençà d'aquell 1964 ha plogut molt, però Cal Ferrer segueix més viu que mai.
He tingut la sort de no estar sola: la família m'ha donat suport incondicional, els clients en segueixen fent confiança i, amb el pas per la cuina de la Llum, la Maria, i sobretot de la Núri, hem mantingut i augmentat la nostra clientela fins a dia d'avui.
Només dir a tothom que això és el Ferrer de Tall: és família, és casa.
Moltes gràcies de nou als clients, a la família personal i professional, i a tots aquells que feu possible que això segueixi!
ENDAVANT LES ATXES!
Lídia Mongay Orri, 3a generació al capdavant del Ferrer de Tall.
